Què és el West Coast Swing?

El west coast swing és un estil de ball en parella amb arrels al lindy hop. Es tracta d'un estil ballat en línia (al llarg de l'anomenat slot) i es caracteritza per una típica estètica elàstica entre els ballarins i per donar molt de marge a la improvisació. El west coast swing pot ser ballat amb una gran varietat de música: des de soul o RnB fins a pop, funk o música disco.

Ben Morris i Melisa Rutz
Ben Morris i Melissa Rutz en el Chicago Classic (http://www.thechicagoclassic.com)

El west coast swing és un ball que es basa en la connexió entre ballarins i en la interpretació musical. Existeix una ampla gama de possibilitats d'interpretació: habitualment les figures comencen amb el follower avançant en els passos 1 i 2, en comptes d'utlitzar el rock step (pas enrere, típic d'altres balls swing, com el lindy hop). Normalment les figures acaben amb el pas d'ancoratge (anchor step), temps utilitzat per marcar el final d'una figura i restablir la connexió entre ballarins.

Una de les característiques més ressenyables del west coast swing és el paper actiu del follower per improvisar i per adaptar la seua interpretació de la música a les propostes del leader, bé seguint la seua guia de manera estricta, bé proposant una improvisació estètica de la música, a la qual el leader adaptarà la seua guia. El tempo particularment lent d'alguns dels estils de música habituals en west coast swing propicia la sensualitat, el joc entre ballarins (inclús la "comicitat") i facilita l'esmenentada interpretació improvisada de la música.

Una altra de les característiques distintives del west coast swing és que els ballarins, en general, mantenen el nivell del seu cos de manera constant i transmeten la impressió de relliscar per la pista (al contrari d'altres balls swing com el boogie/lindy).

Maxime Zzaiou i Virgine Perga
Maxime Zzaoui i Virgine Perga en el FOWCS 2012 (http://www.fowcs.com)

El west coast swing té el seu origen en la costa oest dels Estats Units, en els anys 30. Normalment s'associa el seu naixement al ballarí Dean Collins, qui després de ballar al Savoy Ballroom de Nova York (bressol del lindy hop), es desplaça al sud de Califòrnia. Allí coreografia nombroses pel·lícules i adapta l'estil lindy als requeriments de Hollywood: sovint es substitueixen els moviments circulars característics de lindy hop per moviments en línia, cosa que permet situar més ballarins en la mateixa escena i en una posició més encarada a la càmera.

En aquells moments l'estil s'anomenava western swing. Es considera que és Skippy Blair qui popularitza tant el ball com el nom de west coast swing a partir dels anys 50, tot creant les bases del west coast swing modern.

En aquests moments podria afirmar-se que el west coast swing s'ha estés per tot el món. El país on més implantació té és Estats Units, amb els estats de Califòrnia o Texas com a referència (com a curiositat es pot apuntar que és el ball oficial de l'estat de Califòrnia). A Europa, el Regne Unit, Rússia, Polònia i, sobretot, França són països on gaudeix d'un considerable èxit.

La implantació del west coast swing a Espanya de moment és menor. Només algunes acadèmies de Barcelona l'ensenyen, juntament amb altres variants de swing com el lindy hop, balboa, etc.

Les bases del West Coast Swing

El west coast swing és un ball que no disposa d'una codificació tan estricat com els estils de ball esportiu. Està regulat a nivell internacional pel WSDC (World Swing Dance Council) i als Estats Units pel NASDE (National Association of Swing Dance Events).

Més enllà de la tècnica bàsica comuna a tots els balls, no hi ha una forma reglamentada d'avaluar la correcció o incorrecció de la seua interpretació: la bellesa i l'harmonia visual són els criteris. Tot i això, s'ha de remarcar que sí hi ha moviments i característiques que li són pròpies. En veiem algunes a continuació: la connexió, el frame, la guia, l'elasticitat i el slot.

La connexió

Una de les característiques principals del west coast swing és la forma en la qual es realitza la connexió entre els ballarins. Leader i follower mantenen una tensió constant (en posició inicial, entre la mà esquerra del leader i la mà dreta del follower). Aquesta tensió pot variar d'intensitat i és un dels canals principals de transmissió de la guia del leader, tot provocant els canvis de direcció, girs i parades del follower. El follower s'encarrega de recuperar la intensitat inicial de connexió al final de cada seqüència de passos, amb l'anchor step.

Se sol dir que la connexió és la via a través de la qual es comunica (recupera, absorbeix o torna) l'energia entre leader i follower.

Jordan Frisbee i Tatiana Mollmann
Jordan Frisbee i Tatiana Mollmann al 2011 US Open Swing Dance (http://www.usopenswingdc.com/)

El frame

El frame es pot definir com el conjunt format per braços i tors, arribant inclús als malucs. El frame de tots dos ballarins ha de restar rígid, en general, i tot moviment del frame és un impuls de guia que el follower rep i canalitza a través del bloc format per braços i tors. És, per tant, tot el cos el que guia (i no només el braç) i tot el cos el que és guiat (el braç del follower rep la guia i la transmet sense perdre la seua posició relativa respecte del tors).

La guia

La guia en west coast swing és una guia puntual, en oposició a una guia contínua. El moviment en el follower ve provocat per una indicació, una invitació al moviment, moviment que només es variarà per una altra indicació o per la recuperació de la tensió.

L'elasticitat

El look elàstic entre els dos ballarins és una de les característiques més distintives del west coast swing.

El slot

El slot o la línia de ball és la línia imaginària al llarg de la qual es desplaça el follower. Després de rebre la indicació d'avançar, el desplaçament en línia recta no s'aturarà fins una indicació del leader o la recuperació de la tensió/stretch.

En ball social, està considerat com una bona pràctica mantenir un slot fix, de tal manera que no es produesquen xocs entre parelles en la pista de ball.

La longitud del slot depén del tempo de la música. Músiques més ràpides provoquen desplaçaments més curts del follower.

Passos bàsics

Pel que fa als passos bàsics, es pot parlar de dos tipus: passos simples i passos triples. Tot i que hi ha variacions i excepcions, poden assumir-se les següents regles bàsiques:

A continuació s'indiquen les quatre figures bàsiques fonamentals en west coast swing, a partir de les quals, amb variacions i composicions, es poden compondre un bon nombre de figures més complicades:

Competicions

S'organitzen competicions arreu del món, sent les més destacades probablement el US Open, SwingDiego o el FOWCS.

Les categories de competició són les següents: